una altra vista

Avui Barcelona ja no està sola. Ja no és la capital dels “carrers tallats per obres”. Avui Cerdanyola li fa costat vestint-se de carrers de sorra, màquines expenedores, balles, i un transport públic alterat.
La qüestió és que molts necessitem del transport públic i quan no són les vagues de la RENFE, són les dels Ferrocarrils de la Generalitat. I quan no és això, ja s’ha buscat una alternativa: posar els carrers “patas arriba” i obligar als busos urbans a circular per diferent recorregut, canviant algunes parades, i d’aquesta manera incrementar cada vegada més el retard i l’estona d’espera dels usuaris. I encara serà mínim si està de sort que no va ple i aconsegueixes pujar a l’autobús (treball molt costós a les hores puntes).
En fi, suposo que cauríem en l’etern debat de sempre: el govern demana l’ús del transport públic, però com l’hem d’usar si és tan poc accessible?