una altra vista

Internet des d’un principi suposava un primer problema pel periodisme, i és que simplement traslladava digitalment altres suports ja existents. És a dir, no s’experimenta amb la premsa sinó que és la mateixa premsa escrita que es portava a la xarxa.
Per altra banda, Internet encara no ha creat un nou estil definit per les ciències de la informació, encara s’està experimentant. Però això no vol dir que hagin de morir els anteriors suports (radio, TV,...). Trobem diferents exemples al llarg de la història. L’aparició de la ràdio als anys 20 va semblar que suposaria la fi de la premsa escrita, però encara avui llegim el diari. I més “boom” va portar l’aparició de la televisió als anys 50 quan es patia per la possible pèrdua d’altres mitjans que avui encara es conserven i s’alternen perfectament.

UN NOU FORMAT

No obstant, als anys 90 Internet va obrir una porta a la possibilitat de la crítica de diferents informacions. Sobretot, va passar entre el grup d’informàtics que criticaven altres pàgines.
Per altra banda, també van aparèixer els anomenats blogs o bitàcores. Un quadern bitàcora era el lloc on s’explicaven les dificultats d’un viatge. Tenint això en compte, aquests espais a la xarxa s’han convertit en pàgines personals, perquè hi apareixen reflexions o diaris de tipus literari, interessants,... A més a més, s’han convertit en un element fonamental pels periodistes ja que és com una font de notícies a més de trobar-hi una crítica directa.

COM SÓN?

Els blogs mai crearan una frontera entre allò públic i allò personal. Poden convertir-se perfectament en l’expressió de llegendes urbanes o dels sentiments de cadascú. No obstant això, també poden esdevenir una crítica a la premsa diària. En definitiva, que els bitàcores es converteixen en un lloc molt interessant de producció local.
A hores d’ara ja hi han algun gran referent, com és el cas del blog personal d’Arcadi Espada amb uns 300 o 400 comentaris diaris.