"Tu no pots motivar la notícia"
Carles Bosch, de periodista a director de cinema
P. Com definiria Balseros?
R. És un retrat de la solitud i de langoixa de milions de persones que anualment han dabandonar el seu país per anar a buscar un altre futur.
La realitat supera la ficció però, només és creïble amb un documental
P. Per què us vau definir per aquest format?
R. No vam prendre cap decisió sobre el format. La meva pellícula comença quan els personatges ja tenen un peu posat a la balsa i no hi havia informació sobre el seu passat. Al cap de cinc anys, em va trucar una de les protagonistes (Mericys) i em va dir: Mira Carlos que me ha pasado. I vaig pensar que era locasió danar més lluny del format periodístic de 52 minuts. Poques vegades pots fer una història real amb imatges de la vida duns immigrants cinc anys abans, però nosaltres vam tenir aquesta sort. Val a dir, que la realitat supera la ficció però, només és creïble amb un documental.
P. Quines característiques fan especials lemigració cubana?
R. Els cubans tenen una força especial davant la càmera.
P. Què voleu transmetre amb el documental?
R. Malgrat la vida ens hagi donat alguns pals hem aconseguit arribar a on volíem. En canvi, aquella persona que es veu obligada a anar a un país que no és el seu, perd les regnes del cavall. Només la seva força i la sort poden ajudar-los.
P. Us vau plantejar el fet devitar polititzar el producte? O senzillament buscàveu històries personals?R- Malgrat passava entre Cuba i Estats Units no era just parlar de política perquè hi havia gent que estava patint.
P. Què el va motivar a anar a Cuba després de 5 anys?R. Vaig rebre la trucada de la Mericys explicant-me que havia guanyat un sorteig per sortir de Cuba però, era difícil perquè en tres mesos havia daconseguir uns papers.
P. Com es treballa al costat de persones que passen per moments tan importants de les seves vides?R. Ells ho donen tot i per tant és més fàcil. Actuen de forma molt natural.
P. Quina sensació és té darrera duna càmera quan veus situacions com aquesta?
R. Per mi les trampes en el documental no serveixen. Nosaltres només podíem tirar-los aigua quan ja estaven marxant però no ajudar-los ni donar-los diners perquè marxessin. Tu no pots motivar la notícia.
P. En algun moment vau haver descollir entre la feina i lamistat?
R. Jo crec que tothom, en cada moment, sap el què ha de fer.
He dormit amb ells al cap molt de temps
P. Finalment apareix algun vincle afectiu?
R. Apareix el vincle normal, igual que hauria tingut qualsevol persona que no fos periodista i que hagués vingut amb nosaltres. Ells formen part de la meva vida i jo de la seva. He dormit amb ells al cap molt temps. Tot i així, algun vincle sha trencat, com el de la Misclaida perquè quan es va assabentar que la pellícula estava nominada va voler fer un boicot contactant amb els altres. Però la resta del grup em va trucar dient-me: Carlos, contigo al final.
P. Com es pacta el seguiment?
R. Es fa de forma molt natural. Al principi demanant permís, i ja està.
P. Vau tenir problemes burocràtics amb algun dels governs?
R. No vam tenir cap problema. Només a Guantánamo perquè sols ens deixaven parlar pocs minuts amb els balseros. Això va ser perquè sabien que els balseros podien dir coses dolentes sobre els americans.
P. A Cuba es va sentir vigilat o perseguit?
R. Jo estic segur que ens van vigilar però com que no estàvem fent res dolent no ens preocupava. Vam vigilar de no fer res que ens pogués perjudicar, independentment de la nostra ideologia.
P. Què destacaria de la collaboració amb David Trueba?
R. El fet dalternar imatges fa que lespectador sàpiga més coses que els protagonistes i això és un dels mèrits de la ficció, extrets del treball amb Trueba. A part daixò, nosaltres ja sabíem les seves vides al cap de cinc anys perquè ens havíem estat trucant però, necessitàvem que ells ens ho expliquessin perquè en la nostra pellícula documental no hi havia veu en off. En aquest sentit, David Trueba ens va ajudar perquè ell els feia les preguntes ja que no els coneixia de res.
P. I amb Lucrecia?
R. Ens vam entendre molt bé i vaig descobrir una cosa que ja sabia della quan la vaig conèixer amb una ONG de Bòsnia, i és que és una gran compositora amb molt bon sentit de lhumor.
P. Creus que sha valorat prou Balseros al nostre país a nivell de públic?
R. Els productors, TV3 i Bausan Films la van valorar molt, però Lauren Films és morosa: és la que té la cinta i no paga els drets dautor. Crec que no la van difondre prou: Balseros va estar dos mesos a taquilla però només al Renoir i al Verdi. També el fet que sanunciés com la pellícula de TV3 crec que va influir a que no sacceptés tan aquí. En canvi, a la resta del món sí que sha acceptat molt bé després que la compressin els de Toronto i dallà es va anar escampant. A Estats Units el concepte de oscar nomination és com si ja lhaguessis guanyat.
P. Tot i així, quin creu què és el mèrit principal del documental que ha fet que hagi estat tan premiat?R. Lestètica i el contingut. A més a més, del fet que nosaltres hem aconseguit coses amb el background de periodistes que els que es dediquen al cinema documental i venen de la ficció no tenen.
P. Creu que Balseros ha obert alguna porta al gènere documental català o espanyol?
R. Demostra que el periodisme té també aquesta sortida encara que la gent del cinema no ens té en compte.
P. Com definiria Balseros?
R. És un retrat de la solitud i de langoixa de milions de persones que anualment han dabandonar el seu país per anar a buscar un altre futur.
La realitat supera la ficció però, només és creïble amb un documental
P. Per què us vau definir per aquest format?
R. No vam prendre cap decisió sobre el format. La meva pellícula comença quan els personatges ja tenen un peu posat a la balsa i no hi havia informació sobre el seu passat. Al cap de cinc anys, em va trucar una de les protagonistes (Mericys) i em va dir: Mira Carlos que me ha pasado. I vaig pensar que era locasió danar més lluny del format periodístic de 52 minuts. Poques vegades pots fer una història real amb imatges de la vida duns immigrants cinc anys abans, però nosaltres vam tenir aquesta sort. Val a dir, que la realitat supera la ficció però, només és creïble amb un documental.
P. Quines característiques fan especials lemigració cubana?
R. Els cubans tenen una força especial davant la càmera.
P. Què voleu transmetre amb el documental?
R. Malgrat la vida ens hagi donat alguns pals hem aconseguit arribar a on volíem. En canvi, aquella persona que es veu obligada a anar a un país que no és el seu, perd les regnes del cavall. Només la seva força i la sort poden ajudar-los.
P. Us vau plantejar el fet devitar polititzar el producte? O senzillament buscàveu històries personals?R- Malgrat passava entre Cuba i Estats Units no era just parlar de política perquè hi havia gent que estava patint.
P. Què el va motivar a anar a Cuba després de 5 anys?R. Vaig rebre la trucada de la Mericys explicant-me que havia guanyat un sorteig per sortir de Cuba però, era difícil perquè en tres mesos havia daconseguir uns papers.
P. Com es treballa al costat de persones que passen per moments tan importants de les seves vides?R. Ells ho donen tot i per tant és més fàcil. Actuen de forma molt natural.
P. Quina sensació és té darrera duna càmera quan veus situacions com aquesta?
R. Per mi les trampes en el documental no serveixen. Nosaltres només podíem tirar-los aigua quan ja estaven marxant però no ajudar-los ni donar-los diners perquè marxessin. Tu no pots motivar la notícia.
P. En algun moment vau haver descollir entre la feina i lamistat?
R. Jo crec que tothom, en cada moment, sap el què ha de fer.
He dormit amb ells al cap molt de temps
P. Finalment apareix algun vincle afectiu?
R. Apareix el vincle normal, igual que hauria tingut qualsevol persona que no fos periodista i que hagués vingut amb nosaltres. Ells formen part de la meva vida i jo de la seva. He dormit amb ells al cap molt temps. Tot i així, algun vincle sha trencat, com el de la Misclaida perquè quan es va assabentar que la pellícula estava nominada va voler fer un boicot contactant amb els altres. Però la resta del grup em va trucar dient-me: Carlos, contigo al final.
P. Com es pacta el seguiment?
R. Es fa de forma molt natural. Al principi demanant permís, i ja està.
P. Vau tenir problemes burocràtics amb algun dels governs?
R. No vam tenir cap problema. Només a Guantánamo perquè sols ens deixaven parlar pocs minuts amb els balseros. Això va ser perquè sabien que els balseros podien dir coses dolentes sobre els americans.
P. A Cuba es va sentir vigilat o perseguit?
R. Jo estic segur que ens van vigilar però com que no estàvem fent res dolent no ens preocupava. Vam vigilar de no fer res que ens pogués perjudicar, independentment de la nostra ideologia.
P. Què destacaria de la collaboració amb David Trueba?
R. El fet dalternar imatges fa que lespectador sàpiga més coses que els protagonistes i això és un dels mèrits de la ficció, extrets del treball amb Trueba. A part daixò, nosaltres ja sabíem les seves vides al cap de cinc anys perquè ens havíem estat trucant però, necessitàvem que ells ens ho expliquessin perquè en la nostra pellícula documental no hi havia veu en off. En aquest sentit, David Trueba ens va ajudar perquè ell els feia les preguntes ja que no els coneixia de res.
P. I amb Lucrecia?
R. Ens vam entendre molt bé i vaig descobrir una cosa que ja sabia della quan la vaig conèixer amb una ONG de Bòsnia, i és que és una gran compositora amb molt bon sentit de lhumor.
P. Creus que sha valorat prou Balseros al nostre país a nivell de públic?
R. Els productors, TV3 i Bausan Films la van valorar molt, però Lauren Films és morosa: és la que té la cinta i no paga els drets dautor. Crec que no la van difondre prou: Balseros va estar dos mesos a taquilla però només al Renoir i al Verdi. També el fet que sanunciés com la pellícula de TV3 crec que va influir a que no sacceptés tan aquí. En canvi, a la resta del món sí que sha acceptat molt bé després que la compressin els de Toronto i dallà es va anar escampant. A Estats Units el concepte de oscar nomination és com si ja lhaguessis guanyat.
P. Tot i així, quin creu què és el mèrit principal del documental que ha fet que hagi estat tan premiat?R. Lestètica i el contingut. A més a més, del fet que nosaltres hem aconseguit coses amb el background de periodistes que els que es dediquen al cinema documental i venen de la ficció no tenen.
P. Creu que Balseros ha obert alguna porta al gènere documental català o espanyol?
R. Demostra que el periodisme té també aquesta sortida encara que la gent del cinema no ens té en compte.
2 comentarios
Xavi -
judith -