una altra vista

crec que no cal respondre a res... tu mateixa ho has dit tot... poca gent te la sensibilitat de veure la música com una vocació.

Llegint l'article, he volgut escriure el meu punt de vista. Crec que el fet de que hi hagi gent que no li agradi un estil de musica no vol dir que no apreci i valori el treball que han fet aquells musics. Crec que la musica sempre estara entre nosaltres i que tots hem de lluitar perque es valori més.

Personalment admiro la gent que domina un instrument, la gent que uneix el seu cos a la seva ànima i no té por de fer-la volar. No ho trobo antiquat perquè la música és eterna, no ho trobo de "perdillus" perquè ningú ho és, i qui asseguri això -parlant en plata- té la sensibilitat al cul, una pèrdua de temps? de què? si serveix per omplir el pit d'una persona i l'ajuda a projectar-se, a expandir-se, a créixer? No hi ha passions inútils, titllar-les d'absurdes és un acte patèticament hipòcrita. La gent sembla voler ignorar que hi ha vàries maneres de percebre el món i diferents vies per assaborir-lo. La gent no és capaç d'entendre que allò que no es pot tocar, que allò que no es pot considerar un bé material és, molts cops, allò que més omple l'ànima. Músics, sou els herois enmascarats d'un món que es creu segur tapat amb flassades de sorolls, que es creu segur quan tanca els ulls i es tapa les orelles. Músics, la gent necessita que algú els expliqui com és aquest món en un idioma que va més enllà de tota paraula i que ens corre per les venes, no emmudiu les vostres lires, no degolleu les muses. Gràcies a tots.

La música és una de les millors expressions de l'ésser humà. La música és un estat d'ànim, una reivindicació, una declaració d'amor, una festa a la llum, a la foscor... Trepidant, reposada, lliure...
És algo que s'ha de preservar i diferenciar del seu us massiu com a producte de temporada, com a element superficial dedicat a obtenir-ne uns beneficis. El músic i qui escolta el músic crec que és un moment d'admiració i intimitat que mereix tot el respecte.

Doncs si. Els que fa temps que et coneixem sabem com n'és d'important la música per tu... com la sents, com t'envolta i amb quina passió la vius. Perquè forma part de tu, t'és com el respirar... necessari.
Ja saps que crec que és patètic fer les coses perquè, simplement son "guais" i estan de moda; les coses s'han de sentir, s'han de fer perquè t'agraden, t'omplen...
Tu i jo sabem que difícil és prendre la decisió de continuar o deixar les nostres passions artístiques, per allò de les sortides professionals..., que difícil és que reconeguin el teu art i poder viure d'ell... i que dur és veure que es valora tan poc el teu esforç perquè no estàs fent una enginyeria (per dir algu).

la música... quantes hores desperdiciades al tren, quantres osties evitades, quantes pells de gallina que mai haguéssin aflorit, quants riures i quantes beneiteries més no haguéssin passat sense música? Com ja han dit per aquí jo comparteixo el respecte envers els músics i els artistes en general. Tot el què és crear coses aparentmen inútils en aquest parell espai-temps en què ens ha tocat viure és un acte valuosíssim i increïblement recomfortant per a un mateix creador i per a els servidors d'aquestes creacions. No tinc ganes d'analitzar perquè ens produeixen aquestes sensacions la música, la lectura, el dibuix... però el fet és que les produeixen.

Llarga vida al Rei? I una puta merda