precarietat laboral?

En aquest cas, la qüestió és que després d’una conversa amb un amic músic a les tantes de la nit, vaig pensar en un tema que no hi havia caigut. La pregunta és: com viu un músic? És cert que l’art omple l’interior i pot donar la satisfacció més gran. Perquè no tot és seure en una cadira i fer el què diu un paper. És molt més que això: a més d’entretenir el públic i transmetre-li emocions, és gaudir del moment indescriptible per part del propi músic. Però, no tots són elits i no sempre s’omple la butxaca. I és que en aquest món capitalista, molts treballen a més d’un lloc, forces hores, i potser alguns cops set dies a la setmana. I quina seguretat o sindicat procura per ells? I això que els que estan de sort han de passar per oposicions, contractes,... com tothom. Però, a quin preu?

3 comentarios

[Un altre trompetista (amateur) - 15 de mayo de 2005 - 21:33]

Hola,
A més de tots els aspectes que s'han comentat crec que el músic moltes vegades no és valorat com a professional. Per diverses raons he estat en contacte amb músics i amb entitats organitzadores d'actes; en moltes ocasions es demana als músics que toquin "com a favor" o per una minsa compensació econòmica perquè "de fet ja s'ho passen bé tocant...". Aquestes mateixes persones no gosarien pas demanar a un arquitecte o a un mecànic que treballessin sense cobrar perquè de fet ja s'ho passen bé fent la seva feina....

Una salutació a l'autora del blog!

[trompetista - 10 de mayo de 2005 - 09:29]

Els músics, al igual que molts altres oficiants vocacionals, han de saber que estan condemnats a l'extinció...però atenció! Això no vol dir que els poguem torturar mentre segueixen en vida!!! Avui en dia no es valora la vocació, ni l'esforç ni el sacrifici...es té en compte la productivitat, el rendiment màxim de l'obrer, i l'IRPF...

AQUEST MÓN FA FÀSTIC! Músics...deixem-nos aplastar...que facin de nosaltres el que vulguin...no patiu! Quan només tinguin el soroll de les seves màquines tornarem a renèixer...LA CULTURA ÉS FONT DE VIDA...LA CULTURA NO MOR!

Un agraïment als col·laboradors del blog

[jordi - 09 de mayo de 2005 - 15:33]

crec que aquest tema s'ha tractat moltes vegades.... i que tots els musics saben a què s'exposen al triar aquest camí. Crec que el que busquen és la feliçitat molt més que els diners, tot i que fan falta per viure, no els hi és tan important..,
Això depen de la persona que siguis i de com vulguis viure la teva vida. Tot i així alguna ajuda no els hi aniria pas malament...