Blogia
una altra vista

Els Pilars de la Terra: un llibre màgic

La meva afició per la lectura ha anat a èpoques, segons la feina, la mandra o el temps disponible per a llegir.
Ara bé, tenir un bon llibre entre les mans sempre ajuda. En el meu cas, la ininterrompuda recomanació del meu cosí gran cada cop que ens veiem per un llibre, va fer que Els Pilars de la Terra de Ken Follet caigués a les meves mans.
Al primer moment vaig pensar: "Vaia de llibre!". Unes mil i pico de pàgines i en edició de butxaca. Per altra banda, la sinopsi del darrera tampoc és que entusiamés gaire: "[...] és la història d'un mestre d'obres de l'edat mitjana que té la intenció de construir una catedrat [...]". Fins aquí, no se'm va despertar cap mena de passió però tot i així, vaig decidir aguantar el primer capítol. Però allò curiós del cas, és que no en vaig tenir prou amb un, ni amb dos ni amb tres. Amb quinze dies m'havia empassat mil i pico de pàgines d'aventura, amor, passió, desenganys,...
Potser tindrà les mateixes connotacions que qualsevol altra best-seller, però no és un llibre típic. I els que l'hagin llegit m'entendran. I per enèssima vegada el recomano, tan per un Sant Jordi com per qualsevol detall cap a algú.
Aquest és el meu cas, però estic segura que hi haurà molts d'altres llibres que hauran despertat l'emoció a més d'un.

8 comentarios

Elena -

Doncs a mi em va agradar molt com estava escrit, l'única cosa que em va decebre és el final: a mi m'agrada els llibres que tenen un missatge, que fan pensar, i al final vaig tenir la sensació que no deia res... em va saber greu, perquè jo també em vaig creure que estava veient els personatges a l'edat mitjana patint i sentit i això té molt mèrit! Suposo que no tot pot agradar a tothom!

casas -

bon dia i bona hora! l'altre dia l'enllaç em va deixar tirat però avui es veu que furula. Bé doncs si que me n'havien parlat del llibre que has comentat però no havia pensat mai de llegir-lo. Potser perquè m'agraden més altres tipus de llibre o jo què sé... de fet ara n'estic llegint un que es diu l'home del dau que està força bé. No és genial però t'explica la història en primera persona d'un psicoanalista que esta carregat de calés i d'aburriment. Aquest aburriment el porta a canviar de vida i ho fa mitjançant un dau a quí li atribueix el destí de la seva vida en les seves sis cares. Et fa pensar en quines opcions hi ficaries si mai ho poguéssis fer.

Bé doncs ja he deixat la meva cagarada al vàter dels blogs, que vagi bé.

Cat -

Eis! bon dia Ingrid. Jo ara ens aquests moments estic llegint Els Pilars de la Terra. És un llibre realment interessant. Jo només passo per la pagina 150 mens o menys. La veritat es que el llibre es molt interesnat. Aquest llibre me'l van recomanar a 2n de Batxillerat. No me'l va recomanr ni cap cosi, ni cap familiar. Si bé me'l va recomanr una meva amiga que es diu Ingrid. (&). ultimamanet he llegit alguns llibres com El Nadal D'Hercules Poirot de Agatha Cristie.
En questions d'idiomes prefereixo llegir en català perque em resulta mes facil però si em surt la ocasió de llegir en castella també m'agrada.

Anónimo -

La meva afició per la lectura va començar quan tenia 4 anys i vaig aprendre a llegir sola, i ha continuat fins ara, que gairebé en tinc gairebé 43. Gairebé 40 anys!!! No em sé imaginar la vida sense llegir, i no marxo mai de viatge sense uns quants llibres per llegir. Llegeixo sobretot novel.les,però també llibres d'història, de ciència, i biografies. Tinc una predilecció especial per les novel.les policíaques.
Jo també he llegir Els pilars de la terra, i em va agradar molt, però no crec pas que sigui una gran novel.la, si bé és cert que no pots parar de llegir-la. Enganxa.
Hi ha llibres que m'han marcat molt, i aquí no tinc lloc per escriure'ls tots, però us en diré un parell: El Don apacible (el vaig llegir en castellà), d'un autor rus que es diu Sholojov; o bé L'estranger, de Camus.
L'última novel.la que he llegit i que m'ha agradat molt és Les ànimes grises, de Phlippe Claudel.

cris -

eis Íngrid!no soc aficionada a knt akests tipus de mails, po b, et donarem un cop d ma! la vritat es k el contesto pq aquest llibre és el millor llibre que mai he llegit. em va acure a les mans per casualitat, després de passar per les del meu pare, que li havien regalat i el va ignorar i vaig pensar en fer-hi una ullada, a veure si el que el regalava tenia bon gust i tal. En 15 dies me'l vaig ventilar. Mai un llibre abans m'havia enganxat de tal manera. I això que dius és el que més em va sorprendre,... la temàtica del llibre no atrau, però per curiositat comences... i ets al 3 capítol que segueixes dien.. a veure com continua? és un llibre viciós, fins que no arribes al final ( tot i que costa molt no anticipar-se...) no pots parar de llegir-lo.
bé dons, he fet el que he pogut, i aixi no he perdut tan el temps... ciao!

Crichton -

Bé, haig de confessar que tinc una quantitat infumable de llibres a la llista dels que em voldria llegir, però que encara no ho he fet. Entre ells el que anomenes Íngrid. Aviam si faic un cop de cap i el llegeixo d'una vegada.
A tall una mica de descoberta, però un llibre que em va marcar, i iniciar, en la lectura, no recordo el temps que fa, pero va ser un clàssic, un dels llibres que et marquen. L'Ocell de Foc, d'Emili Teixidor va ser el primer llibre que em va activar la imaginació de forma realment endimoniada. La temàtica medieval catalana, amb els trobadors, cavallers... tot un embolcall de poesia i fantasia infantil i juvenil que em van captivar. Ja més endavant recordo llibres de Jordi Sierra i fabra, autor simple pero efectista. Llibres com Víctor Jara, El temps de l'oblit, Mai serem estrelles del rock... arriben amb força.
Per acabar, no recordo l'autor pero en tall de ciencia ficció humanista em va agradar "Un món feliç", dur, crític i visionari relat delfutur, escrit als anys 30 del segle XX si mal no recordo.
Bé i haig d'agrair al meu cosí que quan vaig fer 18 anys em regalés la Metamorfosi de Kafka... Inquietant i perturbador. Tal com em va dir ell "El llibre que millor defineix la meva adolescència". Salut!

toki -

Bé Ingrid et fotarem un cop dem à i afegiré tot el que pugui i el temps lliure em permeti.
D'entrada el tema de la literatura m'ha agradat.
Jo fa ara tres anys que vaig llegir els Pilars de Ken Follet i realment em va agradar molt, ha estat una de les poques vegades on crec que la imaginació m'ha volat tant llegint un llibre. Pensa, penseu que cada nit que llegia a la meva petita habitació del pis de Girona instantaneament em traslladava a l'Edat Mitana entremig de tots els personatges, escenaris i trames diverses que, com molt bé sabeu els que l'heu llegit, el llibre desenvolupa. Bé un llibre molt bo i crec que imprescindible per a qualsevol amant de la lectura.
Per cert en Ken esta preparant la segona part (ho vaig veure l'altre dia a tv2, ens dos tres anys creu que ho tindrà enllestit).
Abans de despedir-me deixa'm permetre el luxe de recomanar un parell de llibres que a mi personalment em van agradar molt; un és El pasillo de la muerte (de Stephen King) fa un temps es va fer la versió cinematogràfica titulada la milla verde; i un altre llibre que me'l vaig llegir fa un més però que vaig disfrutar moltíssim és Los renglones torcidos de Dios d'en Torcuato Luca de Tena (és un llibre que no té res a veure amb la religió, tracta d'un manicomi i diverses coses que allí passen, molt bo de veritat).
Bé doncs aquí tens una petita aportació, fins un altre.
Salut

la lluna, la pruna -

És curiós que hagis nomenat aquest llibre. Ja és, potser, el quart cop que se m'apareix en un parell de dies. El primer que me'n va parlar va ser un amic meu, en Quim, que se l'estava llegint i que me'l recomanava. Després, una tarda, anava caminant per Barcelona i semblava que tothom s'hagués posat d'acord per dur aquest llibre sota el braç. Ahir esperava a una amiga a l'estació de Renfe de Plaça Catalunya, m'avorria i vaig entrar a una llibreria: "Els pilars de la terra" em va barrar el pas. I ara em connecto al blog i també se me'n parla. D'acord. Prometo llegir-me'l.
Actualment jo me n'estic llegint un que tracta sobre la vida de l'emperador Adrià -el posterior a Trajà-, la seva vida com a príncep i com a home. La veritat és que és un home molt lúcid, molt madur, i és un d'aquells llibres que pràcticament transcriuries a la llibreta de frases cèlebres. El recomano a tothom que vulgui aprendre tan sobre Roma com sobre la humanitat i la vida en general, que per molt temps que passi, per molt que canviin els vestits i les costums, roman igual.