una altra vista

Dos carrers abans d’arribar a la Plaça Fra Bernardí de Manlleu ja se sentia el xivarri de la gent, i és que és dia de festa. No obstant això, a diferència d’altres anys, a aquesta hora -les cinc de la tarda- la plaça estava més plena. Però tal i com comentava Xavier, venedor de roses de la parada de les Joventuts Obreres Cristianes, “el boom de gent ha estat al migdia”. “Potser el fet d’escaure’s al mig del cap de setmana ha fet que la gent vagi més tard”, ha afegit el dependent de la parada del costat.

Tot i així, el bon temps ha acompanyat al llarg de tot el dia i tampoc es preveu cap canvi. Això ha afavorit a conservar l’ambient de cada any, potser més repartit al llarg del dia, però la gent ha sortit al carrer. Dèbora, venedora de roses d’un viver de la localitat, creu que “el fet que no hi hagin els col•legis oberts potser ha provocat que tampoc es vegi tanta gent”, però afegeix que “els nens tampoc porten negoci, i en canvi, avui han vingut més pares i adults a comprar”.

Cal destacar, però, que enguany han ressaltat les parades amb roses i llibres (entre d’altres objectes) que recollien diners per alguna causa, benèfica o no. El cas és que les parades amb alguna finalitat superen en nombre les dels comerciants i botiguers de la vila. Per exemple, l’Associació de Mares i Pares de la nova escola manlleuenca CEIP Quatre Vents venia roses i samarretes a més a més, de tenir globus i un espai per pintar pels més petits. El més curiós del cas, és que a la seva parada també podies veure-hi llibres infantils, però no eren per vendre’ls sinó que els recollien per a la biblioteca de l’escola. Un altre cas és el dels alumnes de 3r d’E.S.O. del Col•legi La Salle que venien llibres de segona mà, recollits per ells mateixos prèviament, amb la finalitat de reunir diners per un possible viatge final de Secundària.

D’altres han aprofitat per donar a conèixer el seu producte, com és el cas del Miquel, que ha creat, en edició pròpia, Apunts de Llengua i Literatura Catalana, un treball extret després de vint anys de classes de català resumit en un manual didàctic per a professors i per aquells que vulguin aprendre de la llengua lliurement. O també hi ha hagut qui ha proposat la rosa alternativa, és a dir, una parada on, excepte flors, trobaves tot tipus de roses: de peluix, de paper, de filferro,...

Però no tot eren roses i llibres, sinó que hi havia parades com, la del Grup Filatèlic i Numismàtic Manlleu que com cada any ha presentat el seu nou matasegells. Tal i com Josep explica “aquest cop s’ha seguit la tradició de l’any i s’ha dedicat al Quixot”. I al seu costat s’hi troba la ja tradicional Tómbola de l’Hospital de Sant Jaume de Manlleu. Des de fa quinze anys aquesta parada sorteja els treballs que fan els avis de l’hospital, que van des de coixins de llana fets a mà fins a tovalloles brodades. Els diners recollits es destinen a sortides pels mateixos ancians al llarg de tot l’any.

Per altra banda, al llarg de tot el dia s’han celebrat diversos actes a la mateixa plaça del poble, engalanada per a l’ocasió. Normalment, al matí la plaça s’omplia de jocs per als més petits. Però aquest any, canviant la tradició, el matí ha estat amenitzat per diferents estils de música. Deixant a part allò tradicional, un grup de jazz -els Manlevis-, un de berber i un dúo de flamenc han pujat dalt de l’escenari per oferir un petit concert d’hora i mitja. A més a més, a dos quarts de dotze del matí s’ha fet el primer lliurement de premis de redacció sota el títol “Jo al 2073”. Tot i així, la cercavila dels gegants s’ha passejat per tot el poble a primera hora de la tarda amb pares, mares i cotxets darrera dels grallers. I la mítica ballada de sardanes de tots els anys s’oferirà a la mateixa hora de sempre, a les set de la tarda.

És important remarcar que, malgrat la festa de Sant Jordi s’ha concentrat a la plaça de l’ajuntament, hi ha hagut un altre punt de la vila que s’ha omplert de festa. És el barri de l’Erm. Tot i que la diada catalana hi ha tingut un pes important amb algunes parades de roses i llibres i la connexió amb la Plaça Fra Bernardí a través de la cercavila i una tartana que portava la gent d’un lloc a l’altre, aquest any Sant Jordi ha coincidit amb la setmana PIC. L’Erm ha acollit, al llarg dels darrers dies, un seguit d’actes per a la participació i la convivència dels ciutadans. Antoni Rubia, membre de l’Associació PIC i vocal de la Junta, ha destacat “una afluència de públic molt elevada i molta participació de les entitats” per la diada d’avui. Però, tot i així, ell destacaria de tota la jornada la Mostra de Pop-Rock que es realitzarà a la nit.

“Les tradicions maten”, ha dit rient Xavier després de nou hores enmig de roses, i és que molts d’ells s’han llevat molt d’hora al matí per venir a muntar, engalanar i exposar de la millor manera les seves parades. Molts han dinat entre roses i/o llibres, però per molts ha valgut la pena com Dèbora, que ha recalcat: “Això m’encanta i m’ho passo molt bé”.

Diumenge, 8 d'Abril. Cap allà la una del migdia. Ens trobem al menjador del pis i una ja s'impacienta per la cita que ha estat esperant durant tota la setmana: el Gran Premi d'Espanya de Fórmula-1.
Comença la carrera i al mateix temps una petita conversa-discussió. La qüestió que em plantejo és com aquest "esport" pot moure tantes masses i tants diners. Com es poden vendre entrades a més de 120 € `per estar sota el sol una bona estona i molt de tan en tan, veure passa algun dels monoplaces.
Ella m'entén, però explica que és la passió pel motor i el seu món el què fa aixecar la gent per esdeveniments com aquests.
Però, indignada afegeix: "Ells almenys i treballen per cobrar el què cobren, no com d'altres... que per començar a fer sarau a un programa de televisó escarós [sic] cobren tan o més que ells!"
La conversa va durar una bona estona... i més quan va aparèixer "el ric anglès" (Beckham), el jugador de futbol, model de publicitat,... que segons deien la setmana passada és qui més s'omple la butxaca.
Sé que és bastant típic aquest tema, però què en penseu?

La meva afició per la lectura ha anat a èpoques, segons la feina, la mandra o el temps disponible per a llegir.
Ara bé, tenir un bon llibre entre les mans sempre ajuda. En el meu cas, la ininterrompuda recomanació del meu cosí gran cada cop que ens veiem per un llibre, va fer que Els Pilars de la Terra de Ken Follet caigués a les meves mans.
Al primer moment vaig pensar: "Vaia de llibre!". Unes mil i pico de pàgines i en edició de butxaca. Per altra banda, la sinopsi del darrera tampoc és que entusiamés gaire: "[...] és la història d'un mestre d'obres de l'edat mitjana que té la intenció de construir una catedrat [...]". Fins aquí, no se'm va despertar cap mena de passió però tot i així, vaig decidir aguantar el primer capítol. Però allò curiós del cas, és que no en vaig tenir prou amb un, ni amb dos ni amb tres. Amb quinze dies m'havia empassat mil i pico de pàgines d'aventura, amor, passió, desenganys,...
Potser tindrà les mateixes connotacions que qualsevol altra best-seller, però no és un llibre típic. I els que l'hagin llegit m'entendran. I per enèssima vegada el recomano, tan per un Sant Jordi com per qualsevol detall cap a algú.
Aquest és el meu cas, però estic segura que hi haurà molts d'altres llibres que hauran despertat l'emoció a més d'un.