Per elles

Segurament, tots els que han passat pel pas de l’escola o l’institut de tota la vida a la universitat o estudis superiors s’han adonat que hi ha un canvi. Jo no en són una menys. Canviar els professors, els companys de classe, potser el distanciament amb els amics del dia a dia,... et fa adonar d’aquest gran pas. Però, potser quan més es nota aquest canvi és quan marxes de casa. Sigui una residència o un pis d’estudiant, la vida quotidiana varia.
Tot i així, en algun moment sempre et planteges si allò que estàs fent és el què voldries o el què desitjaves, però una cosa la tinc clara. I és que per res del món canviaria l’experiència viscuda enmig de quatre noies, desconegudes per mi al principi, i les quals un pis de ens va reunir. De la convivència, del fet d’espavilar-nos, de l’amistat,... n’he après molt. Però sobretot m’han sorprès les converses sorgides (algunes a altes hores de la nit) sobre diferents temes de la vida, del món, de la societat...
No vull dir que sigui un cas especial, però a mi m’ha sorprès i alhora m’ha ajudat a conèixer diferents punts de vista, diferents dialectes (cada una és d’una província catalana diferent), i a aprendre.
Per això dedico un espai d’aquest blog a elles i a alguns dels tems tractats al llarg d’aquests mesos de convivència.