... des de les Tertúlies del pis

Per què està tan mal repartit?

Diumenge, 8 d'Abril. Cap allà la una del migdia. Ens trobem al menjador del pis i una ja s'impacienta per la cita que ha estat esperant durant tota la setmana: el Gran Premi d'Espanya de Fórmula-1.
Comença la carrera i al mateix temps una petita conversa-discussió. La qüestió que em plantejo és com aquest "esport" pot moure tantes masses i tants diners. Com es poden vendre entrades a més de 120 € `per estar sota el sol una bona estona i molt de tan en tan, veure passa algun dels monoplaces.
Ella m'entén, però explica que és la passió pel motor i el seu món el què fa aixecar la gent per esdeveniments com aquests.
Però, indignada afegeix: "Ells almenys i treballen per cobrar el què cobren, no com d'altres... que per començar a fer sarau a un programa de televisó escarós [sic] cobren tan o més que ells!"
La conversa va durar una bona estona... i més quan va aparèixer "el ric anglès" (Beckham), el jugador de futbol, model de publicitat,... que segons deien la setmana passada és qui més s'omple la butxaca.
Sé que és bastant típic aquest tema, però què en penseu?

Per elles

Segurament, tots els que han passat pel pas de l’escola o l’institut de tota la vida a la universitat o estudis superiors s’han adonat que hi ha un canvi. Jo no en són una menys. Canviar els professors, els companys de classe, potser el distanciament amb els amics del dia a dia,... et fa adonar d’aquest gran pas. Però, potser quan més es nota aquest canvi és quan marxes de casa. Sigui una residència o un pis d’estudiant, la vida quotidiana varia.
Tot i així, en algun moment sempre et planteges si allò que estàs fent és el què voldries o el què desitjaves, però una cosa la tinc clara. I és que per res del món canviaria l’experiència viscuda enmig de quatre noies, desconegudes per mi al principi, i les quals un pis de ens va reunir. De la convivència, del fet d’espavilar-nos, de l’amistat,... n’he après molt. Però sobretot m’han sorprès les converses sorgides (algunes a altes hores de la nit) sobre diferents temes de la vida, del món, de la societat...
No vull dir que sigui un cas especial, però a mi m’ha sorprès i alhora m’ha ajudat a conèixer diferents punts de vista, diferents dialectes (cada una és d’una província catalana diferent), i a aprendre.
Per això dedico un espai d’aquest blog a elles i a alguns dels tems tractats al llarg d’aquests mesos de convivència.