Blogia
una altra vista

Per què està tan mal repartit?

Diumenge, 8 d'Abril. Cap allà la una del migdia. Ens trobem al menjador del pis i una ja s'impacienta per la cita que ha estat esperant durant tota la setmana: el Gran Premi d'Espanya de Fórmula-1.
Comença la carrera i al mateix temps una petita conversa-discussió. La qüestió que em plantejo és com aquest "esport" pot moure tantes masses i tants diners. Com es poden vendre entrades a més de 120 € `per estar sota el sol una bona estona i molt de tan en tan, veure passa algun dels monoplaces.
Ella m'entén, però explica que és la passió pel motor i el seu món el què fa aixecar la gent per esdeveniments com aquests.
Però, indignada afegeix: "Ells almenys i treballen per cobrar el què cobren, no com d'altres... que per començar a fer sarau a un programa de televisó escarós [sic] cobren tan o més que ells!"
La conversa va durar una bona estona... i més quan va aparèixer "el ric anglès" (Beckham), el jugador de futbol, model de publicitat,... que segons deien la setmana passada és qui més s'omple la butxaca.
Sé que és bastant típic aquest tema, però què en penseu?

5 comentarios

Jordi -

Hola Ingrid!
L'altre dia vaig llegir en un fòrum d'Internet un tros d'una entrevista que li van fer a Coto Matamoros. En motiu de l'any sabàtic que es pren Xavier Sardà, va dir que Crònicas era com un vici pitjor que el tabac: 3000 euros per mitja hora. 3000 euros per cridar i fer el ximple. 10 euros al minut per no fer... res? Sardà a més és el presentador de televisió cobra 6 M € a l'any per fer 4 dies a la setmana. Si comptem que ha estat 8 anys fent Crónicas, són vuit mil milions de pessetes els que s'ha embutxacat per convertir la televisió en un espiral violent que qui sap on arribarà.
Potser també és la televisió la que fa que la gent es torni boja per pensar que a dins d'un monoplaça k passa a davnt teu a 250 km/h i dins un casc hi ha Fernando Alonso. Després però que nosaltres estem en un pas intermig entre els rics, els de la tele, i els més pobres. Per a nosaltres són 120€ són molts, però per un nen del Tercer Món són molt (massa) més.

Alora -

Per què el món està tan mal repartit? Bona pregunta... però dificil resposta. El nostre món és molt injust, en moltíssims sentits però és sens dubte en el marc econòmic on les diferències es veuen més accentuades. Perquè no hem de perdre de vista que, per desgràcia, vivim en un món on un tros de paper imprimit ho és tot. Jo crec, doncs, que els sous s'haurien de reapartir equitativament per l'esforç i responsabilitat que suposi en cada persdona. M'indigna veure com jugadors de futbol, personatges mediàtics, actors cinematogràfics... poden admetre les quantitats desorbitades que cobren mentres mestres, obrers i "currants" de debò cobren miseries. Quin mèrit té moure la pilota amb el peu i col·locar-la dins una xaxa rectangular? No és molt més important salvar vides, educar futurs professionals o fabricar tot allò que ens és necessari? No ho sé, pel que es veu avui en dia es prioritza el show i la mediatització davant les autèntiques feines. I així, ens queda molt per un món just!

Anna -

Bueno, bueno ja em pareix que tornem a estar en plena discursió ja ja ja. Jo opino que s'en fa un gra massa com en tot, els i pagen una millonada que no va a parar enlloc pero pel menys akets s'ho curren una mica ja que com has comentat a dalt hi ha molta gent que es dedica a anar de programa en programa a tirar a l'altra gent pel terra i tmb cobren una millonada i simplement el seu esforç físic es arribar al programa i sentar-se en un sofa. Mirat desde akesta óptica el que els hi pagen al corredors de F1 no es res en relació al que cobren els k van a salsa rosa ( si contem l'esforç físic). Res el món esta molt mal repartit uns per molt i els altres per poc

Crichton -

Estic molt d'acord amb el terme de "cercle viciós" que has utilitzat. El món de l'esport de masses i els diners que mou, es una espiral potenciada per l'obsessió per crear herois, modes, corrents majoritàries. Una elaboració d'una mena d'estatus que alimenta una part de la societat famolenca per veure gent que pertanyi a una èlit enriquida per la fama i la publicitat. No considero que la fórmula 1 sigui menys que el ciclisme, l'atletisme, la natació, però crec que això és degut a una conjunció de fets, d'esquemes socials, de necessitats proposades i acceptades per una majoria. Evidentment respecto els fans de l'esport en qüestió i penso que l'ideal seria una situació igualitària, un repartiment de mèrits suficient, però hi ha massa en joc (i mai millor dit) com per dur a terme els canvis necessaris. Com a mínim és un procés fantasiós i llarg.

la lluna, la pruna -

Molt bones!
Personalment opino ke és una qüestió d'invenció de mites i de canalització de passions, com el futbol. Com és capaç de mobilitzar tanta gent i tants diners? Com tots, el món del motor de segur ke és un món interessantíssim per a la gent a ki li interessa (valga la redundancia). A més, ara no només és un esport que agrada per la tècnica, per la mecànica i per l'emoció sinó que és un esport en el qual Espanya se sent identificada perquè té un ciutadà en la primera plaça del mundial. Aquesta creació d'herois, aquest sentir-se orgullós de les victòries alienes si en elles hi ha algun tret identitàri que ens faci sentir millor és, molts cops, el que condueix a apassionar-se i encuriosir-se per les coses. Beckham? Aprofitant una bona ratxa al Manchester i la seva bellesa -que ara respon a l'ideal masculí de moda- ha anat esdevenint un fenòmen mediàtic, algú que té credibilitat i influència perquè ha arribat lluny, perquè s'ha creat adeptes i seguidors i perquè compta amb cert carisma. Just? Per res, està clar; indignant? tampoc ho penso. Evidentment que les coses podrien funcionar de manera diferent però és el cercle viciós en el que ens han sotmès. La pregunta és si serem prou valents com per poder-ne o voler-ne sortir un cop hi hagi massa compromisos implicats. Un petó per l'administradora!