... de l´Actualitat

Una tradició diferent

Dos carrers abans d’arribar a la Plaça Fra Bernardí de Manlleu ja se sentia el xivarri de la gent, i és que és dia de festa. No obstant això, a diferència d’altres anys, a aquesta hora -les cinc de la tarda- la plaça estava més plena. Però tal i com comentava Xavier, venedor de roses de la parada de les Joventuts Obreres Cristianes, “el boom de gent ha estat al migdia”. “Potser el fet d’escaure’s al mig del cap de setmana ha fet que la gent vagi més tard”, ha afegit el dependent de la parada del costat.

Tot i així, el bon temps ha acompanyat al llarg de tot el dia i tampoc es preveu cap canvi. Això ha afavorit a conservar l’ambient de cada any, potser més repartit al llarg del dia, però la gent ha sortit al carrer. Dèbora, venedora de roses d’un viver de la localitat, creu que “el fet que no hi hagin els col•legis oberts potser ha provocat que tampoc es vegi tanta gent”, però afegeix que “els nens tampoc porten negoci, i en canvi, avui han vingut més pares i adults a comprar”.

Cal destacar, però, que enguany han ressaltat les parades amb roses i llibres (entre d’altres objectes) que recollien diners per alguna causa, benèfica o no. El cas és que les parades amb alguna finalitat superen en nombre les dels comerciants i botiguers de la vila. Per exemple, l’Associació de Mares i Pares de la nova escola manlleuenca CEIP Quatre Vents venia roses i samarretes a més a més, de tenir globus i un espai per pintar pels més petits. El més curiós del cas, és que a la seva parada també podies veure-hi llibres infantils, però no eren per vendre’ls sinó que els recollien per a la biblioteca de l’escola. Un altre cas és el dels alumnes de 3r d’E.S.O. del Col•legi La Salle que venien llibres de segona mà, recollits per ells mateixos prèviament, amb la finalitat de reunir diners per un possible viatge final de Secundària.

D’altres han aprofitat per donar a conèixer el seu producte, com és el cas del Miquel, que ha creat, en edició pròpia, Apunts de Llengua i Literatura Catalana, un treball extret després de vint anys de classes de català resumit en un manual didàctic per a professors i per aquells que vulguin aprendre de la llengua lliurement. O també hi ha hagut qui ha proposat la rosa alternativa, és a dir, una parada on, excepte flors, trobaves tot tipus de roses: de peluix, de paper, de filferro,...

Però no tot eren roses i llibres, sinó que hi havia parades com, la del Grup Filatèlic i Numismàtic Manlleu que com cada any ha presentat el seu nou matasegells. Tal i com Josep explica “aquest cop s’ha seguit la tradició de l’any i s’ha dedicat al Quixot”. I al seu costat s’hi troba la ja tradicional Tómbola de l’Hospital de Sant Jaume de Manlleu. Des de fa quinze anys aquesta parada sorteja els treballs que fan els avis de l’hospital, que van des de coixins de llana fets a mà fins a tovalloles brodades. Els diners recollits es destinen a sortides pels mateixos ancians al llarg de tot l’any.

Per altra banda, al llarg de tot el dia s’han celebrat diversos actes a la mateixa plaça del poble, engalanada per a l’ocasió. Normalment, al matí la plaça s’omplia de jocs per als més petits. Però aquest any, canviant la tradició, el matí ha estat amenitzat per diferents estils de música. Deixant a part allò tradicional, un grup de jazz -els Manlevis-, un de berber i un dúo de flamenc han pujat dalt de l’escenari per oferir un petit concert d’hora i mitja. A més a més, a dos quarts de dotze del matí s’ha fet el primer lliurement de premis de redacció sota el títol “Jo al 2073”. Tot i així, la cercavila dels gegants s’ha passejat per tot el poble a primera hora de la tarda amb pares, mares i cotxets darrera dels grallers. I la mítica ballada de sardanes de tots els anys s’oferirà a la mateixa hora de sempre, a les set de la tarda.

És important remarcar que, malgrat la festa de Sant Jordi s’ha concentrat a la plaça de l’ajuntament, hi ha hagut un altre punt de la vila que s’ha omplert de festa. És el barri de l’Erm. Tot i que la diada catalana hi ha tingut un pes important amb algunes parades de roses i llibres i la connexió amb la Plaça Fra Bernardí a través de la cercavila i una tartana que portava la gent d’un lloc a l’altre, aquest any Sant Jordi ha coincidit amb la setmana PIC. L’Erm ha acollit, al llarg dels darrers dies, un seguit d’actes per a la participació i la convivència dels ciutadans. Antoni Rubia, membre de l’Associació PIC i vocal de la Junta, ha destacat “una afluència de públic molt elevada i molta participació de les entitats” per la diada d’avui. Però, tot i així, ell destacaria de tota la jornada la Mostra de Pop-Rock que es realitzarà a la nit.

“Les tradicions maten”, ha dit rient Xavier després de nou hores enmig de roses, i és que molts d’ells s’han llevat molt d’hora al matí per venir a muntar, engalanar i exposar de la millor manera les seves parades. Molts han dinat entre roses i/o llibres, però per molts ha valgut la pena com Dèbora, que ha recalcat: “Això m’encanta i m’ho passo molt bé”.

LES OBRES DE CERDANYOLA

Avui Barcelona ja no està sola. Ja no és la capital dels “carrers tallats per obres”. Avui Cerdanyola li fa costat vestint-se de carrers de sorra, màquines expenedores, balles, i un transport públic alterat.
La qüestió és que molts necessitem del transport públic i quan no són les vagues de la RENFE, són les dels Ferrocarrils de la Generalitat. I quan no és això, ja s’ha buscat una alternativa: posar els carrers “patas arriba” i obligar als busos urbans a circular per diferent recorregut, canviant algunes parades, i d’aquesta manera incrementar cada vegada més el retard i l’estona d’espera dels usuaris. I encara serà mínim si està de sort que no va ple i aconsegueixes pujar a l’autobús (treball molt costós a les hores puntes).
En fi, suposo que cauríem en l’etern debat de sempre: el govern demana l’ús del transport públic, però com l’hem d’usar si és tan poc accessible?

El Periodisme a Internet - Els Blogs -

Internet des d’un principi suposava un primer problema pel periodisme, i és que simplement traslladava digitalment altres suports ja existents. És a dir, no s’experimenta amb la premsa sinó que és la mateixa premsa escrita que es portava a la xarxa.
Per altra banda, Internet encara no ha creat un nou estil definit per les ciències de la informació, encara s’està experimentant. Però això no vol dir que hagin de morir els anteriors suports (radio, TV,...). Trobem diferents exemples al llarg de la història. L’aparició de la ràdio als anys 20 va semblar que suposaria la fi de la premsa escrita, però encara avui llegim el diari. I més “boom” va portar l’aparició de la televisió als anys 50 quan es patia per la possible pèrdua d’altres mitjans que avui encara es conserven i s’alternen perfectament.

UN NOU FORMAT

No obstant, als anys 90 Internet va obrir una porta a la possibilitat de la crítica de diferents informacions. Sobretot, va passar entre el grup d’informàtics que criticaven altres pàgines.
Per altra banda, també van aparèixer els anomenats blogs o bitàcores. Un quadern bitàcora era el lloc on s’explicaven les dificultats d’un viatge. Tenint això en compte, aquests espais a la xarxa s’han convertit en pàgines personals, perquè hi apareixen reflexions o diaris de tipus literari, interessants,... A més a més, s’han convertit en un element fonamental pels periodistes ja que és com una font de notícies a més de trobar-hi una crítica directa.

COM SÓN?

Els blogs mai crearan una frontera entre allò públic i allò personal. Poden convertir-se perfectament en l’expressió de llegendes urbanes o dels sentiments de cadascú. No obstant això, també poden esdevenir una crítica a la premsa diària. En definitiva, que els bitàcores es converteixen en un lloc molt interessant de producció local.
A hores d’ara ja hi han algun gran referent, com és el cas del blog personal d’Arcadi Espada amb uns 300 o 400 comentaris diaris.

EMBARASSATS PER DIES

Volent o no, segur que qui més qui menys s’ha assabentat de la notícia de la setmana i segurament del mes: “La família reial espanyola augmentarà la seva descendència en els propers sis mesos”.
Bé, no comentaré la notícia en si, perquè crec que la meva opinió podria ferir més d’un que creu en el gran servei que ens proporciona aquesta família.
Ara bé, les coses estan com estan i acceptarem que el Cap d’Estat d’aquest país és un monarca i per tant, qualsevol cosa, políticament correcte que ocorri a les contrades de la Zarzuela és considerat d’interès general.
Tot i així, és clar que la premsa rosa no ha parat ni pararà d’omplir-nos les orelles i els ulls d’aquest fet, segons sembla, tan extraordinari. Però jo em pregunto: és lògic que totes les portades dels diaris d’ahir hagin coincidit? És normal veure la mateixa fotografia i un titular semblant a totes les portades? Això significa diversitat d’opinions? No obstant això, els pronòstics de l’Alcàzar se li han escapat una mica de les mans quan va declarar que aquesta seria primera notícia de portada de tots els periòdics. I és que alguns s’han escapat de la majoria, com és el cas de l’Avui que donava protagonisme al triomf del Barça a València, i sols dedicava una columna a la dreta de la portada. Però, segurament alguna queixa s’hauran endut.
D’altra banda, reconec que molta gent esperava aquesta notícia, però jo em torno a preguntar: hem de tallar moltes de les programacions previstes pel diumenge o fer avanços informatius a tot drap la “gran notícia”? O és més: ens hem de trobar la Campos i els seus “debats” amb “molta salsa” després de sopar i d’aguantar-la cada dia de la setmana?